Aquest punt és important per poder per explicar l’execució del sacerdot Salvador Rovira Valls, conegut com a mossèn Guilla.
Durant les primeres setmanes de la guerra va haver-hi una forta repressió dirigida al sector eclesiàstic, especialment monges i capellans. A Sant Hilari, el cas més conegut va ser el del sacerdot Salvador Rovira Valls, mossèn Guilla, un home molt pròxim als propietaris rurals. Va ser detingut a Vic i traslladat a Sant Hilari. El van passejar pels carrers, van anunciar la seva mort i després va ser afusellat just aquí davant, davant de més d’un centenar de persones.
Per contextualitzar una mica més, hem de saber que des del 1854 fins al 1964, aquí era on hi havia el cementiri del poble. Com la majoria dels cementiris, tenia una fossa comuna on s’hi enterraven els que no podien pagar el sepeli.
Durant la Guerra Civil, el nombre de persones enterrades a la fossa comuna va créixer de forma exponencial. A Sant Hilari, espai de rereguarda, la major part dels refugiats i personal civil que moria a la clínica militar s’enterrava a la fossa comuna. Segons dades recollides per Xavier Clos Jordana, a partir d’altres estudis precedents com el d’Àngel Serradesanferm, està documentada la mort d’almenys quaranta refugiats i vint-i-set soldats. Probablement, el nombre real seria més elevat.
Foto 1 que s’atribuiex assassinat Mossen Guilla (AMSH)
Foto 2. Antic cementiri (AMSH)
