Arribem a Can Culí. Tot i que només hi queda un arc, aquest lloc ens explica què va passar abans i després de la guerra.
Can Culí era la casa dels germans Culí. Tomàs Culí era el propietari de la Hispano Hilariense i va formar part de l’ajuntament republicà de Sant Hilari. En Federic Culí era un advocat relacionat amb la mancomunitat de Catalunya. Un cop acabada la guerra, la Falange els hi confisca la casa per convertir-la en la seva seu.
El carreró porta el nom de Narcís Corbera, alcalde republicà de Sant Hilari. Va ser escollit el 14 de gener de 1934. Arran dels Fets d’Octubre del mateix any va ser empresonat i tot el consistori d’esquerres cessat. El 1936 els van amnistiar i van tornar a prendre possessió dels seus antics càrrecs.
L’alcalde Corbera, abans i durant la guerra, va dur a terme diferents millores al poble com el clavegueram, la construcció de l’edifici de les escoles públiques, l’asfaltatge dels carrers, l’aigua corrent al barri del Serrat, etc.
Durant el seu mandat va ser quan es va canviar el nom del poble i es va emetre paper moneda local, signat pel mateix Narcís Corbera. Tot i ser del bàndol republicà, també va intentar salvar totes les persones de dretes que va poder dels Comitès Antifeixistes, fins al punt de ser retingut a casa seva perquè no pogués evitar l’execució de Salvador Rovira, mossèn Guilla. Va fugir a l’exili i va morir a Tarascon-sur-l’Ariege el 1951.
Foto1 Can Culí reconvertit en la seu de la Falange (AMSH)
Foto 2 Narcís Corbera i la seva dona la Carme Solanells el 1932 (AMSH)
Foto 3. Cartell promocional Fonts de Sacalm (AMSH)
Foto 4. Paper moneda emès el 1937 fins al juny del 1938. Signat per l’alcalde Narcís Corbera (AMSH)
