Sant Hilari sota les bombes

Plaça Església


Som a la plaça de l’Església perquè tant el lloc com el que va significar ens ajuden a entendre alguns fets que van succeir. Durant el 1936, a l’inici de la guerra, es va perseguir tot el que estava relacionat amb la religió. A Sant Hilari es van saquejar l’Església i el convent de les germanes carmelites, on van cremar robes, quadres i mobles. Les escales de l’Església van ser enderrocades, s’entrava per la part lateral i l’edifici es va convertir en el mercat, on la gent anava a comprar el peix, la carn i el pa.

Aquest rebuig cap a tot el que estigués relacionat amb la religió va fer que, l’any 1937, el poble canviés de nom per passar a dir-se Fonts de Sacalm. Els noms dels carrers també s’utilitzaven per deixar clar qui manava. Com a exemple tenim el carrer Rectoria que l’any 1937 es va batejar com a Francesc Macià, i l’any 1970 es va canviar de nom a Francisco y José Gubau, procuradors del Sr. Ribot i soldats de l’exèrcit franquista. També la plaça de l’església que, abans d’acabar la guerra, era la plaça de la República i després es va batejar com a plaça del 5 de febrer, en honor a l’arribada dels nacionals al poble.

Foto 1: Foto amb els gegants i la salutació de “cara al sol”. En aquesta foto es veu clarament que no hi ha les escales de l’església. Any 1941 durant la benedicció de les campanes pel bisbe J. Perelló (AMSH)

Foto2: El primer a l’esquerra és l’alcalde Narcís Corbera davant la seu del PSUC-UGT. L’església també sense escales (AMSH)
Punt 8